Consumina
Acció de Maulets denunciant el consumisme durant les rebaixes de gener.
Barcelona, 7 de gener de 2011.
"Després de les campanyes de Nadal i Reis, arriba la tercera onada de promoció del consum massiu i desenfrenat perquè seguim comprant i comprant sense aturar-nos a pensar què és el que realment necessitem i què és el que no, on i de quina manera han estat fabricats els productes que ens enduem a casa... I tot això en un context de crisi econòmica i de caiguda de la capacitat de consum de les treballadores que no ha fet però que ens replantegem el consum com a aspiració màxima de les nostres vides, la compra compulsiva com a experiència d'autorealització última.
De la satisfacció de les necessitats bàsiques hem passat a una sobreabundància bulímica: això no és casual i és en l'arrel de la crisi del crèdit que ha desencadenat la crisi que patim. Després d'una crisi de sobreproducció els anys 80, el Neoliberalisme promovia l'expansió del crèdit barat per fomentar el consum tot creant una sensació de disponibilitat de diners per a les treballadores. Res més que una il·lusió: la capacitat de consum en realitat queia en picat per les baixades dels sous en relació als preus. Mentre hi havia confiança en la bona marxa del sistema, tot funcionava. El primer símptoma de desconfiança davant la impossibilitat de retorn dels crèdits va fer que tot s'enfonsés com un castell de cartes.
El consumisme és per tant una necessitat creada i promoguda des dels centres de poder per donar sortida a la sobreproducció. Està deslligat de la satisfacció de les necessitats: és una imposició ideològica més. Cal, doncs, plantejar-nos què ens impulsa a comprar i fer-ho en relació a les nostres necessitats, gustos o interessos, no per viure "l'experiència de comprar" perquè en el fàstic de quotidianitat precària que ens toca viure no som capaces de trobar una altra via d'escapament per als nostres malestars i inquietuds.
El consumisme no ens servirà per evadir-nos de la realitat ni per resoldre la crisi econòmica: en poc temps, repetir els errors del passat ens retornaria a una nova crisi. Cal que prenguem consciència que ara és l'hora de la solidaritat per reconquerir els drets que ens van retallant; que és l'hora de treballar menys per poder treballar totes; l'hora de decidir què i com volem consumir, de plantejar la necessitat d'un model de producció més racional i sostenible i lligat a l'economia del territori. Ha arribat l'hora de la mobilització, de replantejar-nos el nostre funcionament. L'hora de la reflexió, la presa de consciència i el canvi. Ha arribat el moment de prendre les regnes de les nostres vides!"
