Manifestos de l'esquerra independentista pel 8 de març

Ja fa vora quatre anys que les dones som les principals víctimes de la crisi capitalista a la qual ens han abocat els governs espanyol i francès. En aquest últim any, hem vist que la nostra situació s'ha agreujat severament: les retallades socials i la consegüent reforma de les pensions d'ambdós governs, han fet que el nostre dret al treball haja sigut minvat de manera dràstica.

Enguany arribem al 8 de Març amb els nostres drets laborals penjant d'un fil. Les nostres condicions de vida, així com les laborals, han sigut fortament atacades. Estem patint les reformes dels contractes de treball i de les pensions, que ens impedeixen optar a un lloc de treball fixe i, per tant, a un ritme de cotització estable i continu que ens permeta jubilar-nos a l'edat corresponent. Aquests canvis afecten de forma més acusada a les persones que es troben immerses en una situació de precarietat més greu, com som nosaltres, les dones joves. A més a més, la reducció de la jornada laboral remunerada per poder assumir les hores de treball domèstic i de cura, que les dones realitzem gratuïtament i sense cotitzar, és un altre obstacle afegit a l'hora de percebre la pensió de jubilació. Alhora, la pensió de viduïtat es retalla, acabant d'aquesta manera l'únic sustent de totes aquelles dones que, a causa del patriarcat, han dedicat la seva vida a cuidar el seu marit i conseqüentment abocant-les en una situació de pobresa encara més acusada.

Per altra banda, ens trobem amb la no implementació de tota una sèrie de lleis socials aprovades, com la llei de dependència, la llei de l’avortament o la retirada d’ajudes de 2500 euros per nadó. El govern ha prioritzat augmentar el finançament en altres camps o injectar centenars de milers d’euros a bancs i caixes, abans que fer menys feixuga la càrrega domèstica i de cura de les dones. S’assumeix, un cop més, que realitzarem aquesta feina –que és vital per a la pervivència del sistema capitalista- gratuïtament, sense cotitzar i sense queixar-nos, perquè consideren que és el que “naturalment” ens toca fer.

A les joves ens ensenyen que la igualtat ja està assolida, que homes i dones tenim els mateixos drets legals i aquí acaba el problema. Però, on és aquesta igualtat? Com pot ser que encara mantinguin la seva existència, quan és obvi que les dones estem rebent el doble en aquests temps de crisi? Cal agafar el testimoni de totes aquelles dones que varen lluitar pels nostres drets i alçar-nos amb força per destruir aquesta presó a la qual ens ha tocat viure, de totes les formes possibles. Ja sigui mitjançant la vaga general, juntament amb els nostres companys treballadors, com a través de la Vaga de Cures, una vaga “sectorial” de braços caiguts en totes aquelles tasques que se’ns atribueixen pel fet de ser dones i que realitzem gratuïtament per mantenir la mà d’obra del capitalisme.

Contra la doble jornada laboral, doble vaga general!

Maulets, el jovent independentista revolucionari
Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

Dona, lluita pels teus drets! Amb aquestes retallades no tenim futur!

Fa quatre anys que ens trobem davant una crisi que és fruit del propi sistema capitalista i la pitjor part ens l'estem enduent, com sempre, els col·lectius més vulnerables i amb menys poder negociador: dones, joves, gent gran i persones inmigrades. Ens està tocant patir els efectes més durs d'aquest sistema basat en l'explotació de la classe treballadora i la divisió sexual del treball.

El govern de l'Estat Espanyol, amb la complicitat de la resta de partits polítics, i els sindicats CCOO i UGT han signat un pacte d'estat contra la classe treballadora i més específicament contra les dones. La Reforma Laboral dóna plena llibertat als empresaris per abaratir l'acomiadament, per acomiadar sense més motius que la baixa productivitat de la treballadora, cosa que es traduirà en una menor contractació de dones, sobretot si ens trobem en edat reproductiva. Les mesures que el govern ha aportat per pal·liar els efectes de la crisi s'han basat en el rescat de la banca i en la inversió destinada als sectors productius del treball més masculinitzats com el de l'automòbil i el de la construcció.

La inversió en sectors on les dones tenim més presència, com l'educació i la sanitat, ha estat inexistent i no podem obviar el creixent atur que ja sobrepassa el 20% en algunes zones dels Països Catalans.

Però els atacs contra la classe treballadora no acaben aquí. La classe política, amb la seva línia neoliberal de liberalització total del mercat i privatització dels serveix públics, colpeja fortament les classes populars catalanes retallant encara més les polítiques socials. Assistim al desmantellament de l'estat del benestar per salvar les classes privilegiades. L'eliminació del xec-nadó empitjorarà les condicions a aquelles dones que vulguem ser mares, les retallades de les pensions ens afectaran més directament a les dones que comptem amb menys anys de cotització per haver passat per períodes de baixes per maternitat o aquelles que tinguem un índex més elevat de contractes parcials, que no donen dret a l'atur ni a la pensió, així com a aquelles que ens encarreguem de les tasques de cura i assistència de la llar que formen part del treball reproductiu no remunerat i sense cotització a la Seguretat Social, cosa que, al mateix temps, suposa el 80% del total del treball i és el que permet que el sistema sobrevisqui. També empitjorarà les condicions a aquelles que formem part de l'economia submergida que no genera drets socials. Les retallades en la sanitat pública i l'enduriment en les condicions de la llei de dependència provocaran que, una vegada més, siguem les dones les que ens encarreguem de tenir cura de la gent gran i les persones malaltes, ja que el patriarcat ens assigna aquestes tasques com un acte d'amor implícit en la biologia femenina. El capitalisme necessita que les dones siguem la mà d'obra barata i que alhora ens encarreguem de la família i de la llar, sense comptabilitzar-nos com a costos de producció.

Ara bé, les dones immigrades encara tenen unes condicions més deplorables en ser sotmeses a condicions laborals que vulneren tots els drets com a treballadores, havent d'assumir el cost patronal dels contractes laborals i havent de suportar violències quotidianes i racistes que se sumen a l'explotació classista.

Per tots aquests motius, reivindiquem:

• El repartiment del treball i la riquesa, i la reducció de la jornada laboral. Les dones renunciem a l'exclusivitat de la cura i exigim que les tasques reproductives siguin assumides per totes les persones, tinguem el sexe que tinguem.
• Que les necessitats socials passin per davant de les econòmiques. No més retallades socials i sí als serveis públics de qualitat. Les dones hem de tenir més oportunitats per incorporar-nos al mercat laboral i gaudir de temps per a la vida personal i per a la transformació social.
• Que els sectors de treball feminitzats siguin reconeguts i deixin d'estar condemnats a la marginalitat perquè queden fora del mercat de treball. Que les dones que treballen en tasques de cura de persones grans i infants cotitzem a la Seguretat Social, i s'acabi amb l'economia submergida.

Les dones no pagarem aquesta crisi capitalista! Abolim el capitalisme! Acabem amb el patriarcat!

Esquerra independentista
Països Catalans, 8 de març de 2011