17 de Maig, dia Intrenacional contra l'homofòbia i la transfòbia
Hui, 17 de maig, reivindiquem la diada de protesta contra el rebuig cap a lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals. Aquesta data assenyalada naix al 2006 a nivell internacional, i es tria aquest dia perquè el 17 de maig de 1990 va ser eliminada l'homosexualitat de la llista de malalties de la OMS.
Aquest dia de lluita tendeix a suplir la mancança d’un espai de demanda formal en la ja coneguda jornada festiva de “L’Orgull”, el 28 de juny, denunciant les agressions, prejudicis, rebuigs, menyspreus o omissions que es donen des de tots els àmbits socials i en tots els països cap a les persones d’aquest col·lectiu.
Malgrat que en poc de temps hem vist com molts reptes es superaven i s’aconseguien nombrosos resultats positius als Països Catalans, també s’ha fet palesa la insuficiència organitzativa dels moviments socials envers aquesta demanda d’igualtat, que és tan urgent com complicada. La lluita contra la LGTBI-fòbia és ben jove, és un treball pendent que ha de ser constant i no ha de caure en el descuit, perquè al llarg de la història ha estat sempre relevada a un segon pla de la lluita antipatriacal diària.
Durant els últims anys, la lluita LGTBI s’està centrant en la despatologització de les identitats trans (transsexuals i transgèneres). Són moltes les accions de protesta que s’estan fent arreu del món, reivindicant els drets sanitaris de les persones trans i que es retire dels catàlegs de malalties el trastorn d'identitat de gènere.
No obstant, no podem oblidar la situació de persecució que patim arreu del món, ja que les relacions entre persones del mateix sexe són condemnables a mort en al menys 7 països i es continuen criminalitzant en uns 80. Arreu del món són milers els casos de persecució a lesbianes, gais i transsexuals, aplicant en molts països les mal anomenades “tècniques de correcció”. Una de les mostres més espantoses i cruels són els crims a Àfrica del Sud on s’estan donat molts casos de “violacions correctives”: violacions a lesbianes per “curar-les” segons ells de la seua malaltia, provocant en molts casos la mort de la dona i les posteriors seqüeles que una agressió d'aquest tipus comporta.
Als Països Catalans, som moltes les que hem patit pallisses i insults homòfobs, i encara són molts els casos de jutges que impossibiliten l’adopció a parelles que no encaixen dins el seu prototip de família tradicional. Continuen les agressions per part de l’Església; sense anar més lluny, fa uns quants dies a València un rector va negar la comunió a una confrare per “viure en pecat” amb una altra.
El cert és que la curta vida del moviment i la diversitat i dispersió (i sobretot desconeixement) de reflexions i estudis sobre aquest tema, i l’escassetat de compromís i presa ferma de postures polítiques, deixen encara molt de treball per fer, a nivell individual i col·lectiu, per impulsar una ampla criminalització social i finalment erradicar aquestes agressions homòfobes e intolerables.
És per això que des de Maulets, el jovent independentista revolucionari, considerem esta diada una oportunitat clau on dedicar-hi tots els esforços, tant en la crítica com en la revisió i construcció de nous sistemes de relació, d’acord amb el que es desenvolupa arran d’altres tipus de discriminació, i remarcant la importància de la lluita contra el patriarcat i l’heteropatriarcat en l’alliberament social, nacional i de classe.
